Bloggers el 9 de novembre es celebra el Dia Mundial de l'Inventor.

I avui us vinc a parlar de cinc objectes que utilitzem diariament.

 PAPER D'ESCRIURE

El paper més antic conegut utilitzat per contenir un missatge es va descobrir a la Xina i ha estat datat l'any 8 aC.Es tracta d'una peça d'uns 10 cm², el paper va ser fet a partir de fibres de lli i és un fragment d'una carta amb una vintena de caràcters xinesos antics que han estat identificats. Va ser trobat l'any 2006 a Dunhuang, a la província de Gansu (nord-oest de la República Popular de la Xina).Abans de l'aparició del paper els escrits s'havien de conservar sobre pergamins, sobre papirs o sobre superfícies com escorça, fulles de plantes, etc. Els papirs dels egipcis eren fabricats fa més de 5.000 anys amb làmines de papir.

                                               

                                                           RENTADENTS

El primer rentadents va ser creat el 1498 per un emperador xinès que va posar cordes de porc en un mànec gruixut. Els mercaders que visitaven la Xina van introduir el raspall entre els europeus però no van ser gaire comuns a Occident fins al segle XVII, ja que en aquells temps els europeus preferien raspalls de dents més tous confeccionats amb pèls de cavall. També era comú de rentar-se les dents després d'haver menjat amb una ploma d'ocell o utilitzar escuradents de bronze o argent. Hi va haver, però, un mètode més antic de raspallar-se els queixals amb un tros de tela que s'utilitzava a Europa d'ençà del temps dels romans. De totes maneres, els raspallets no es van popularitzar en el món occidental fins al segle XIX.

    

 PLAT

 Els xinesos van descobrir el procés de fer porcellana al voltant del 600 EC. El plat individual sembla néixer el 1530: al maridatge de Francesc amb Leonor d'Àustria es van presentar els models similars als actuals, fets d'argent. No fou fins al 1708, quan un terrisser alemany a Meissen va descobrir el procés xinès, que l'art terrisser europeu va entrar en acció. Molts dels millors tallers de ceràmica més conegudes del món van ser fundades durant aquest període - Royal Saxon en el 1710, Wedgwood en el 1759, Royal Copenhagen en el 1775, i Spode, fundat en el 1776 a Anglaterra.

                                                           FRIGORÍFIC

L'ésser humà sempre ha cercat recursos per a conservar els aliments i ben aviat va descobrir que el fred n'era un bon conservador. La invenció del frigorífic fou una revolució en els sistemes de conservació. És el lloc habitual on es deixa el menjar fresc com la carn i les begudes per a poder-los guardar-los a una temperatura que els conservi més temps en estar consumible. També serveix com a pas intermediari per a descongelar el que hi hagi emmagatzemat al congelador.

Els primers frigorífics domèstics no funcionaven amb electricitat, s'hi havia de col·locar una barra de gel que es venia en establiments especialitzats i quan es fonia se n'havia de posar una altra i treure'n l'aigua.

L'inventor del frigorífic va ser Charles Tellier l'any 1876 i aquell mateix any es va poder transportar carn de Sud-amèrica a Europa.

                                                         
 SECADOR DE CABELL

El 1888, el perruquer francés Alexandre-Ferdinand Godefroy el que es pot considerar com l'antecessor de l'eixugacabells al seu saló de bellesa a Saint Louis (Missouri). Era un èquip voluminós connectat amb una estufa a gas que conduïa aire calent per convecció –sense ventilador– en un llarg tub.

Al sèctor relativament jove dels electrodomèstics els cercadors es trobaven davant el repte de combinar un ventilador motoritzat amb una font de calor tot i minvar el risc d'electrocució per al seu ús en un context humit o de crema dels cabells. Vers 1900, la companyia alemanya AEG va llançar un aixecador elèctric. Fet de metal amb mànega de fusta, era voluminós i pesat, i a més en sortia aire a 90°C. L'armenià Gabriel Kazanjian va depositar una patent per un eixugador protàtil el 1911. Als anys 20 del segle XX surten els altres patents per a ginys amb ventilació, primer com un accessori que s'havia de posar a la sortida de l'aspiradora. A França, l'enginyer Léon Thouillet, fundador de la companyia Calor (avui Groupe SEB) va llançar un aixecador el 1926. L'anomenava «dutxa d'aire fred i calent».